Lostriades - Percursc de nëif

Percursc de nëif tla valedes ladines

Introduzion Bënunii stimeda vijitadëures y stimei vijitadëures. Sëis’a njiniei a ti jì do ai percursc tla nëif trassei te chësta mostra? Coche savëis ie l titul dla mostra LOSTRIADES. Cie uel pa chël dì? L ie l’ancunteda danter doi paroles ladines: liöster, che ie l lusir dla luesa y ostriada, che uel dì losa. Perchël pudons dì che si senificat ie: stredes criedes dal passé dla lueses. Ti jan do a chësta loses se metons sun n pitl viac tla valedes ladines dla Dolomites, ulache la nëif ie d’inviern na presënza custanta: sce n zapa lessù lascen piedies, l se forma percursc che mëina tres l tëmp, de viers de sports da d’inviern, de viers de ëures de lëur y de devertimënt, tres i ani dramatics dla vieres cumbatudes alauta. Percursc che dura puech, che cumparësc uni d’inviern y che sfanta for inò canche l vën l’ansciuda.

Percursc de nëif da uni di y tres l lëur

Nchin a mesa l Nuefcënt fans nëus feter tan che duc paures! Sci, fan nce artejans, nëus de Gherdëina y d’Ampëz, ma dantaldut fans paures. Zidlan siela, orde, avëina, cianapia y nce patac.N’agricultura puera, fata de de gran sacrifizies, cun na rededa for ala zibla pervia dla truepa dlacedes. Ch’i tëmps fova caraterisei da neveres, suvënz scialdi grandes, che nes acumpaniova per truep mënsc. Dla nëif messoven tenì cont y se deriejer per nes muever tres ch’i invierns lonc. Per arjonjer l paesc tulans la luesa, la liösa, coche n ti dijova tla Val Badia y t’Ampëz, na gran luesa cun chëla che n pudova mené duta la familia. Ntan che la slita – parola dl gherdëina – ie na mëndra luesa sun chëla che l pudova furné doi o trëi persones y che n tulova dantaldut n i dis de festa. Chësta lueses univa trates da ciavei: per la slita n fovel assé de un n sëul. N valguni de nëus n à tenì su, i les à derturedes y mudà si funzion: n mëina ncantëur limpea i turisć, i seniëures, a fé jites.Ncueicundì ne adurvons a lauré nia plu la lueses: fajon dut cun l tractor. Zacan fajans lueses aposta per mené fën. Canche àn finà de sië i prei da mont metans l fën te tublà, te ch’i tublei de trames de leresc che l surëdl à ntënt de fosch; d’inviern jans a l tò, datrai te de gran linzuei, cun la luesa da corni, che ie na luesa cun doi stanges (corni) dansù da se tenì. Chësta luesa particulera, fata de lën da beca o de lën de bedoi univa adurveda te duta la valedes ladines. La fova granda, ma nia ora de mesura pesocia a la purté. Me lecorde che a la stracé su samont pra tublà jiven giut. A unì juvier oven manco giut, purempò ne fovel nia saurì. N chëla ucajions tulans, nia mé nëus fascians, i calzons y la ciaspes; a furné ju metans su i fieres, nsci ti dijoven ai grifs che, ciulei sun la sola di ciauzei, univa adurvei a śaré.Per l trasport de taies univel tëut la scodada (la mesa luesa o l luson) che ie tla Val Badia na luesa scialdi sterscia fata de aier y lën da beca. I lëns univa taiei d’instà o da d’autonn, ma aspitan l inviern per mené demez la pures, i lëns taiei. Sun la nëif vën la cëries śaredes ite de manco y perchël iel plu saurì da se muever.

Percursc de nëi sön strada

Jí sön strada cun l'auto canche al é la nëi é problematich y ince prigorus. Canche al n'ê nia ciamó mascins da desparé jôn tla Val Badia cun la cadrëia, na sort de gran cone de lëgn y fer che gnô trat fora por les majeres strades ince da diesc ciavai: n injin da desparé a chël che nos fascians ti dijôn la caeria, nos ampezans l'àrsuoi. Por che al foss plü pëis lassura se sentânse iadedô, dala pert plü leria dl cone. L'inciaria da desparé ti gnô dada - sciöche porater aldedaincö - a dites che messâ jí fora por les strades cun chësta cadrëia: te Fascia me recordi che al ê la dita Sommavilla che fajô chësc sorvisc. Ince nos paurs desparân de te pici toc de strada che i adorân da fá nüsc laurs; cun le tëmp á spo i ciavai dl tractor sostituí chi che tirâ la cadrëia.Na fabrich de auti franzeja dër conesciüda â realisé ti pröms dezens dl Nücënt n auto cun schi y liöses che ê rové cina sö en Falzares. Mo bonamënter s'án spo ponsé, che al foss sté damí da desparé la nëi fora de strada co costruí de te fetri auti da jí sön la nëi. Da jí cun l'auto fora por les strades da nëi gnôl dan da n valgügn dezens adoré montli speziai cun cënc de ciodi, drucá ite a presciun ti büsc bele forá, che jô bun por che i montli branciass deplü sön la nëi. Inlaôta ne gnôl nia desparé tan aslöm les strades y gnanca te na manira tan efiziënta. Insciö sozedôl che canche n auto passâ fora por na strada da nëi se formâl striares, sciöche binars, sön chi che al passâ spo ince i auti che gnô do. Na sort de percurs dé dant dales lostriade.Sambëgn á ince les morones che gnô metüdes sön les rodes de traziun di auti na storia lungia. N valgügn di pröms modí de morones ê dër complicá da mëte sö y gonot se formâl n intravaiamënt danter montl y morona che ne jô nia plü saurí da destravaié.N'invenziun che é gnüda fata dan da n valgügn agn é les cialzes da nëi por auti che n'á pordërt nia albü n gran suzes chiló da nos, mo ince chëstes vá bun da jí fora por terac da nëi y dlacia. I montli da d'invern por auti, porater altamënter svilupá, che vëgn dötaurela fac dëida jí fora por vigni nëi. Damí sambëgn ciamó sce an á n 4x4 ... Aldedaincö vëgnel adoré mesi da desparé y sciuré se dla Provinzia o de dites privates; deache an conësc bele danfora les previjiuns dl tëmp, vëgnel bele scialdé i motors pornanche al toma le pröm floch de nëi y insciö n'él plü degöna poscibilité che al se formes na lostriada.  

Dala broces al gumi

Dan n cënt ani, per ne sbriscé no sun la nëif, univel metù sun la soles di ciauzei – ntlëuta fova la soles de cuiam o datrai nce de lën – broces da capa. La sola Vibram, che ie ncuei cunesciuda y adurveda te dut l mond, ie nasciuda dl 1937, de gra al  arpizadëur y mprenditëur de Milan Vitale Bramati. Ël ova baratà ora la sola de si ciauzei pesoc da jì a crëp, ntlëuta curida da broces de fier, cun na sola de gumi da na strutura denteda y penseda ora da d’ël.  

L gratón da la grásseda

Canche n pudova jì a tola, chël uel dì canche la nëif fova da d’ansciuda dura y n ne arsiva nia, tulans l gratón da la grásseda. Nsci ti dijans te Fedom a ch’la luesa particulera che n tulova per mené ti ciamps l chetum dala zopa da la ngrásseda, la zopa dal chetum. A fé chësc lëur metoven de plu dis. Mbën, sun chësta luesa iel na sort de cassa – la ciauzela dal sterdum – da chëla che n possa tò demez i ëures y jeté ora l chetum drusan n pue’ la luesa.

Jí cun auti da morones

Les morones da nëi vëgn prodütes dal 1904 incá; ti Stac Unis gnôres en chël ann brevetades da Harry D. Weed che â nominé süa invenziun “Grip-Tread for Pneumatic Tires”. Da dailó inant cina aldedaincö s'á les morones da nëi tresfora svilupé inant: al é gnü sö modí cun dessëgns y desposiziuns desfarëntes - sciöche a rombo, diamant, rombi simetrics, litra - y manires da les mëte sö desvalies, mo l'idea de basa é restada anfat.

Percursc de nëif ntan la viera

Ala fin d’ansciuda dl 1915 fans te n iede su per ch’la montes, nëus badioc, fedoms y ampezans, nëus Standschützen dl’armeda austro-ungarica, ncadrei tl batalion Enneberg. I nes ova mandà sun i crëps de nosc raion dolomitich: sun l Col de Lana, danter la Tofanes, sun l Col dai Bos, ajache messan defënder la front dal’avanzeda dla trupes dl Rëni dla Talia. Nëus fan paures sciche nce i talians l fova. De patria, nazion, ideai ne savans nët nia. Nëus tenian mé a nosc ciamps y a nosta cëses. Pudëis bën ve nmaginé d’inviern ce tempratures y ce neveres che l pudova se purté pro cassù alauta. Te chësta viera spaventëusa messoven se deriejer per sëuraviver: tulan fusć da nëif y nce i schi per ruvé aslune da n luech al auter.N cër Franz Kostner de Corvara, n gran cunescënt dla montes y mëinacrëp, fova nosc cumandant y l nes ova nsenià a jì cun i schi. Nce Angelo Dibona de Cortina, n mëinacrëp da na gran esperienza y cunesciù dloncora, fova n nosc maester de schi. L nes ova cuntà che un di prims che se ova mpenià tl ciamp dl schi alpin tl militer fova stat Wilhelm Paulcke, che ova ala fin dl Otcënt nsenià ju batalions de saudeies dl militer tudësch. Mathias Zdarsky, che fova l fundadëur de una dla prima lies dai schi alpines, ti ova alincontra nsenià a jì cun i schi a nosc cumilitons Kaiserschützen, ti ani dan la Gran Viera.Te ch’la mostra de na viera su per ch’i crëps fova la njinies unides adatedes ai bujëns spezifics, ma nia debota, l ova messù passé n pue’ de tëmp. Atrezadures da se arpizé, guant termich, fusć da jì cun i schi y schi ons giapà canche la viera fova bele n pue’ inant. Per nes muever da na luegia al’autra àns ciauzei dai schi, schi de lën de beca cun atacs mez fisc per se spusté tla nëif, y i fusć da schi. Àn nce lueses per l trasport di splaiei y per mené adalerch munizions, canons, mitres. L fova n tëmp da desmincë, no, perdrët nia, al cuntrer: n tëmp da messëi lecurdé

Curs da jì cun i schi sun Pordoi

“Ai 7-11 [1915] me mandi a fé l curs da jì cun i schi sun Pordoi, l fova puecia nëif. Te mi cump. fovel n caporal bele n pue’ vedl ma valënt che ova inuem Tähnj Kristian, dl Vorarlberg-Bludenz. Ai 9-11 me plej chësc mestier, ajache praticove bele da mut chësc sport cun schi ala bona. […] Nchin ai 17-11 vala inant cun l furné y la culëtes, dantaldut per chëi che ne ova mei sëura n per de schi, dantaldut üer i ungaresc che fajova nce pea l curs. […] 24-11 Mo for eserzitazions, ma śën semeiel che on bën mparà chësc mestier.”Dal diare de Valentino Daberto (Tato de Luca) de Ciastel – Fedom (BL) tëut dal liber Le mie guerre 1915-1918. 1940-1945 de Luciana Palla.

Le iat dla nëi

Savëise sciöche i fajôn da bate la nëi da jí cun i schi dan i agn sessanta dl secul passé? I jôn düc adöm sö por chi ërc tignon i schi de travers. Spo unse porvé cun brodi pesoc che i lasciân jí jö por les pistes, mená da döes o trëi porsones. Te chi agn ne manciâl nia idees nöies y vëia da fá. Ernst Prinoth de Gherdëna â dagnora albü la pasciun por i gragn motors y por les gares di auti. N iade che al â stlüt jö la cariera da pilot s'âl conzentré sön na süa intuiziun. Te Gherdëna metô man le turism y te süa fujina, daverta al scomenciamënt di agn cincanta, ê Ernst Prinoth sté bun da realisé le pröm prototip de n injin da bate la pista che al â tlamé PRINOTH P60, le insciödit "iat dala nëi". Al ê le 1962. Da dailó incá ciafon d'invern dadoman sön les pistes dai schi les striares di "iac" che é passá la sëra denant.

Canuns dala nëi

Le pröm canun dla nëi é rové te Gherdëna dai Stac Unis ti agn setanta dl secul passé, mo al ne funzionâ nia bun te nüsc raiuns por rajuns ambientales. Püch plü tert él ince rové adalerch chi inovatifs dla dita svedeja Lenko, che n'ê indere nia assá inovatifs por Roland Demetz, abitant plëgn de idees de Gherdëna, che á orü porvé da mioré chës mascins y ti é ince sté: dl 1990 ál metü sö la dita DEMAC, olache al gnô fat en seria canuns dala nëi conzepis danü. Cun le passé di agn otanta é chi canuns gnüs adorá ince sön les pistes de d'atres valades y aldedaincö garantësci che al sides nëi sön dötes les pistes dla Ladinia y nia ma sön chëres. Süa adoranza vëgn sotmetüda a valutaziuns de faziun sön l’ambiënt prezises, ajache so funzionamënt se ghira dër de gran cuantités d'ega y energia.

Percursc de nëi y devertimënt

Canche i ên de te mituns tolônse liöses fates da tistleri. I roderi (insciö ti dijôn a che che fajô ciars tla Val Badia) fajô d'atres sorts de liöses sciöche chëres por mené jënt y fëgn. A Cortina sogânse a fá la farata: i se ponôn a ventruns sön la liösa y se tignîn cun les mans tla liösa dan da nos; i se tacân un al ater forman insciö na ferata lungia. Cocio, Stroset, Catl: insciö ti gnôl dit a chëstes pices liöses tles valades desvalies. Ci bel che al ê!I me recordi che tratan le rejim fascist âl scomencé a pié ia n pü' n majer svilup turistich y Cortina d'Ampëz deventâ un di pröms posć da jí cun i schi conesciüs a livel internazional. I schi tolônse bele da de plü dezens. Ti pröms agn dl Nücënt â nüsc antenac ampezans imparé da adoré i ski - insciö ti dijôi canche ai â metü man da gní plü conesciüs - da n cer Emil Terschak da Viena che ê impröma jü a sté te Gherdëna y dedô s'âl trasferí a Cortina. N valgügn agn denant, ala fin dl Otcënt, êl sté Vigil Pescosta da Calfosch un di pröms da porvé fora i schi y, do che al â imparé n pü' la tecnica da so compaejan Jakob Kastlunger da Ruon, se i âl tut para te Gherdëna olache al i fajô conësce te döta la valada. Cina iló ne ân nos, jënt da munt dles Dolomites, ciamó mai odü schi. Ai ê gnüs importá dai paisc dl'Europa dl nord olache ai â bele na tradiziun lungia. Cun i schi jôra da jí debota sön la nëi y dantadöt zënza jí sot; mo pornache an se vistî chës döes brëies cun la piza ota söpert, fossel sté bun da savëi sciöche ara jô da jí impara. Tan scëmpl n'êl nia. Al tocâ s'eserzité por ester bogn da jí jö pert zënza tomé y sambëgn ince imparé da s'archité.Do la Secunda vera mondiala ânse tan na gran vëia da pié indô ia y se trá sö dal tëmp dla vera che te vigni valada se dênse da fá por realisé implanc portamunt che á spo cun le tëmp colié dötes les valades ladines. Aldedaincö tratan la sajun da d'invern él milesc de porsones che vëgn aposta chiló da nos a jí cun i schi.Mo n de de merz dl 2020, canche te nostes valades êl milesc de turisć, él sozedü valch che n'ê ciamó mai sté denant: al gnô fora n'ordinanza che inviâ düc i sciori da lascé te cört tëmp sües abitaziuns de vacanza y s'un jí indô atira cuntra ciasa. Al s'â deslarié fora danter la popolaziun le Covid-19, n virus dër prigorus, che á fat sté sö por mëisc alalungia feter dötes les ativités nia ma de nostes valades mo sura döt le monn.

Sentá devers dla piza

La fadia che i fajôn da jí sön chi ërc da nëi cun i schi ê cotanta y les emoziuns da gní jöpert un n iade su durâ ma püch. Insciö ti êl tomé ite a zacai da inventé n meso de trasport che s'ess condüt söinsom la munt y s'ess conzedü da se gode de plü iadi al de la morvëia da gní jö debota. Karl Demez de Sëlva á costruí dl 1937 un di pröms lifc dala liösa, che al á tlamé Costabella. Al ê na gran liösa, olache al â lerch 16 porsones, che gnô trata sö cun na corda de aciá. Spo él gnü do le lift dala liösa Sassolungo (spo modernisada y tlamada Ciampinëi) y le Skilift Passo Sella. Ince tla Val Badia él gnü costruí te chi agn, y plü avisa dl 1938, n pröm lift dala liösa che jô da Corvara sön Col Alt. Dl 1947, do la fin dla Secunda vera dl monn, él gnü metü a jí tres a Corvara, por mirit dl pionier dl turism Erich Kostner, le pröm lift da scagns colaudé dal Ministere di trasporc, fat cun perts mecaniches de n ciar armé, cun chël che al gnô mené sö 200 porsones che jô cun i schi al'ora. Ti medemi agn él sté la dita trentina Graffer Seggiovie che á metü sö i pilastri por n lift da scagns sön la Marmolada, che coliâ le Lech de Fedaia al Pian dei Fiacconi. Plü tert án metü man da costruí a na moda massiva implanc portamunt: lifc, lifc da scagns, furnadoies, lifc da cësć, implanc a cabines che coliâ les pistes cina a costituí le Superski Dolomites, un di majeri raiuns da jí cun i schi dl planët.  

Costruturs de schi

Un di pröms che fajô schi te na manira sistematica tles valades ladines é sté Cesare Menardi "Malto" de Cortina, che á imparé chësc mistier a Desproch te na dita olache al gnô fat güces y ciars. Al ê cuntra la fin dl 800. Al fajô schi de frassin; chi miú marcé fajôl de fagher y chi de paslunch fajôl dantadöt de bedoi. Ince Mario Zardini "Zesta", ince ël de Cortina, fajô schi. Do de plü dejenars y plü avisa dl 1956 él sté Giovanni Gaspari "Marotto" che á codüt inant la tradiziun dla fabricaziun de schi: cun val' compagns y dependënc de süa botëga ál metü sö la dita Marotto, che s'á afermé te n cört tëmp sciöche öna dles plü conesciüdes a livel internazional, y chël dantadöt tla costruziun de schi da paslunch.

Percursc de nëi tl sport

A nos ladins se âl pa tosc salpü bel da jí cun i schi; i ân impormó conesciü dai paîsc nordics le meso por raité jö, che i s'ân bele inamoré. Al ê i pröms agn dl Nücënt y chiló y iló se metônse adöm te uniuns y metôn man da organisé les prömes gares de schi. Dl 1908 é öna dles prömes gares te Gherdëna stada sön n percurs dër interessant: an piâ ia dal bosch de Dantercëpies y rovâ cina a Sëlva. Che che â manco dî da rové jö davagnâ.Les gares dles liöses gnô deperpo bele dî organisades. Ponsede madër che te Gherdëna âi bele dl 1896 metü sö la lia dla liösa. Chiló tla Val Badia ênse nos da La Val i apascioná dla lüsa, na tradiziun che i portun inant ciamó aldedaincö. Val' dejenars dedô él gnü descurí y svilupé le bob y i feurs d'Ampëz á ciaré da costruí y perfezioné la carozaria adöm a sü schi: al é gnü fat pistes adatades, sciöche chëra de Ronco a Cortina, realisades naota da de vedli trus da soma.Y insciö s'á nosta pasciun por les gares condüt a organisé a Cortina i Mondiai de schi dl 1932, spo ciamó les Olimpiades da d'invern dl 1956 y dedô i Mondiai de schi te Gherdëna dl 1970, che i un ince podü odëi tla televijiun. Te chës ocajiuns s'á nostes valades fat conësce sura döt le monn. Dedô él gnü fat tl raiun ladin de plü gares de schi alpin y n valgönes nen vëgnel tres ciamó fat: competiziuns de Copa dl Monn y de Copa Europa sön la Gran Risa, l'Erta, la Saslong, la Volata, l'Olimpia. Tröc de nos, che é chersciüs sö y é gnüs alená ti clubs desvalis, é deventá atlec y campiuns de chisc sporc da d'invern.Pro le paslunch s'unse fat conësce por la Marcialonga, na competiziun che tol ite da cincant' agn te Fascia y Flëm milesc y milesc de atlec y apascianá de chësta disciplina de schi nordich interessanta y sfadiosa. Ince chësta gara é deventada cun le tëmp conesciüda y incö vëgnera aratada öna dles plü conesciüdes al monn, sciöche la Vasaloppet tla Svezia y Birkebeinerrennet tla Norvegia. I Campionac dl monn de schi alpin Cortina 2021 é stá l'ultimo vare de na storia destinada a s'arichí ciamó de tröpes desfidades.